Ignacio Ramonet ens diu que cal que la societat es mobilitzi i es conscienciï perquè la prioritat dels polítics i els estats sigui l'ésser humà i no les finances o els bancs.
De mica en mica, inexorablement, l’última frontera que humanitzava el capitalisme a Europa, l’estat del benestar, es va esmicolant, sobretot als països de la perifèria, com és el cas d’Espanya.
Els mercats, amb servidors tan extraordinàriament servils com els mandataris europeus, han dictat la seva llei. I la seva llei és clara, com va dir el president del Banc Central Europeu i ex Goldman Sachs, Mario Draghi, en una entrevista a “The Wall Street Journal”: “...there is no escape from tough austerity measures and that the Continent's traditional social contract is obsolete...” (“...no hi ha alternativa a les mesures d’austeritat i que el tradicional contracte social del continent ha quedat absolet...”). Cal dir o afegir-hi alguna cosa més?
Diuen que estudiar en un seminari imprimeix caràcter. S’imaginen el caràcter que et pot quedar després d’haver estat executiu o “crupier” del totpoderós Goldman Sachs?
El nostre convidat ho explicava així l’any 1997: “La mundialización financiera ha creado de esta forma su propio Estado. Un Estado supranacional, que dispone de sus aparatos, de sus redes de influencia y de sus propios medios de acción. Se trata de la constelación formada por el Fondo Monetario Internacional (FMI), el Banco Mundial, la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) y la Organización Mundial del Comercio (OMC). Estas instituciones hablan con una sola voz –amplificada por la práctica totalidad de los media– para exaltar las "virtudes del mercado.
Este Estado mundial es un poder sin sociedad, ya que este rol es ejercido por los mercados financieros y las empresas gigantes de los que son mandatarios. El resultado es que las sociedades realmente existentes son sociedades sin poder. Y todo esto no deja de agravarse”.
Ell és Ignacio Ramonet, és doctor en Semiologia i Història de la Cultura per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París i catedràtic de Teoria de la Comunicació per la Universitat Denis-Diderot.
Especialista en geopolítica i estratègia internacional i consultor de l’ONU, és director de “Le Monde Diplomatique” en espanyol i cofundador de l’organització no governamental Observatori Internacional dels Mitjans de Comunicació (Media Watch Global), de la qual n’és president. També és un dels impulsors del moviment internacional ATTAC.
http://blogs.tv3.cat/ensingular.php?itemid=45819
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada